Bibliorgia

La setmana passada vaig escriure aquí mateix d'una novel·la tan improbable com introbable: "Legendary, Lexical, Loquacious Love", firmada per una tal Eve Rhymer (en realitat l'artista Karen Reimer) i publicada en 1996 a Chicago. L'únic què (i tampoc no és un gran què) d'aquesta novel·la és que té totes les paraules, començant per les del títol, ordenades alfabèticament. Per no deixar la veta bibliòmana, avui vull escriure de l'últim llibre que acaba de publicar el meu col·lega del grup oplepià Paolo Albani (www.paoloalbani.it). El poeta Albani, admirador incondicional de l'obra de Joan Brossa i editor de la revista “Téchne” a Pistoia, és un dels autors més destacats de l’Oplepo. Erudit dels llenguatges inventats i de les “bizzarries” literàries, Paolo Albani aporta una visió molt fresca a les constriccions potencials i la seva poesia dinamita la monotonia, tal com alguns espectadors catalans han pogut constatar en recitals diversos.

Però a Itàlia els llibres més divulgats d'Albani són tres enciclopèdies espúries publicades totes pel segell Zanichelli: "Aga Magera Difura. Dizionario delle lingue immaginarie" (1994), "Forse Queneau. Enciclopedia delle scienze anomale" (1999) i el que acaba de sortir el proppassat més d'abril: "Mirabiblia. Catalogo ragionato di libri introvabili" (2003). La primera obra escrita a quatre mans amb Berlinghiero Buonarroti i les altres dues amb la col·laboració de Paolo della Bella. El diccionari de llengües imaginàries, que ja ha merescut una traducció francesa força celebrada, deu el seu exòtic títol a un poema en llengua inexistent de Tommaso Landolfi; el de les ciències anòmales - o inexactes o marginals o no reconegudes o errònies o potencials o fantasioses o còmiques o - ha estat molt premiat a Itàlia i treu el títol d'un vers de Giulia Niccolai que en català podríem adaptar tranquil·lament així: "pot ser que sí, potser Queneau". Finalment, el més recent, acabat de sortir del forn, és un veritable catàleg bibliogràfic de llibres imaginaris dels quals han parlat en les seves obres autors tan diversos com Cervantes, Borges, Calvino, Lem, Eco, Nabokov, Perec, Queneau, Vila-Matas, Bolaño i molts d'altres. "Mirabiblia" és un catàleg que se situa formalment en un gènere literari molt consumit pels clients de les llibreries de vell, però que en aquest cas exclou la possibilitat de localitzar físicament el volum perquè, per dir-ho amb Max Beerbohm, es tracta de "bíblies abíbliques".
El lector de "Mirabiblia" topa amb un univers llibresc sorprenent que podria sorgir de la famosa enciclopèdia borgiana de Tlön. S'hi barregen els volums imaginaris de la biblioteca que Rabelais inclou al "Gargantua i Pantagruel" amb els que s'empesca el xilè Roberto Bolaño al seu fals manual de literatura "La literatura nazi en América". Hi treuen el nas els grans bibliomixtificadors de tots els temps, sempre parlant a través dels llibres inventats als quals fan referència des dels seus llibres inventariats. Per acabar-ho d'adobar, Albani clou "Mirabiblia" amb un apèndix múltiple que inclou inventaris de llibres inventats. És un llibre miraculós, que ens retorna a Alexandria. Un veritable inventari d'invents. Una bibliorgia.

La settimana scorsa ho scritto proprio qui di un romanzo tanto improbabile quanto introvabile: "Legendary, Lexical, Loquacious Love", firmato da una certa Eve Rhymer (in realtà l'artista Karen Reimer) e pubblicato nel 1996 a Chicago. L'unica cosa (e nemmeno è una gran cosa) di questo romanzo è che ha tutte le parole, a partire da quelle del titolo, ordinate alfabeticamente. Per non abbandonare la vena bibliomane, oggi voglio scrivere dell'ultimo libro appena pubblicato dal mio collega del gruppo oplepiano Paolo Albani (www.paoloalbani.it). Il poeta Albani, ammiratore incondizionato dell'opera di Joan Brossa e editore della rivista "Téchne" a Pistoia, è uno degli autori più rilevanti dell'Oplepo. Erudito dei linguaggi inventati e delle "bizzarrie" letterarie, Paolo Albani apporta una visione molto fresca alle costrizioni potenziali e la sua poesia dinamita la monotonia, come alcuni spettatori catalani hanno potuto constatare in vari recital.
Ma in Italia i libri più popolari di Albani sono tre enciclopedie spurie pubblicate interamente da Zanichelli: Aga Magera Difura. Dizionario delle lingue immaginarie (1994), Forse Queneau. Enciclopedia delle scienze anomale (1999) e quella che termina con ordinare il proppassat més d'April: Mirabiblia. Catalogo ragionato di libri introvabili (2003). La prima opera scritta a quattro con Berlinghiero Buonarroti e l'altra con la collaborazione di Paolo della Bella. Il dizionario delle lingue immaginarie, che ha già meritato una celebre traduzione francese, deve il suo titolo esotico a una poesia in una lingua inesistente di Tommaso Landolfi; quello delle scienze anomale - o inesatte o marginali o non riconosciute o errate o potenziali o fantasiose o comiche o - è stato molto premiato in Italia e prende il titolo da un verso di Giulia Niccolai che in catalano possiamo tranquillamente adattare qui: "pot ser que si, potser Queneau." Infine, il più recente, appena sfornato, è un vero e proprio catalogo bibliografico di libri immaginari di cui hanno parlato nelle loro opere autori diversi come Cervantes, Borges, Calvino, Lem, Eco, Nabokov, Perec, Queneau, Vila-Matas, Bolaño e altri. Mirabiblia è un catalogo che formalmente si colloca in un genere letterario largamente consumato dalla clientela dei libri antichi, ma in questo caso esclude quasi la possibilità di collocare fisicamente il volume perché, per dirlo con Max Beerbohm, è tratto da "bíblies abíbliques".
Il lettore di Mirabiblia si imbatte in uno straordinario universo libresco che potrebbe emergere dalla famosa enciclopedia borgesiana di Tlön. I volumi immaginari della biblioteca che Rabelais inserisce in Gargantua e Pantagruel si mescolano a quelli utilizzati dal cileno Roberto Bolaño nel suo finto manuale di letteratura Letteratura nazista in America. I grandi bibliomistificatori di tutti i tempi storcono il naso, parlando sempre attraverso i libri inventati a cui fanno riferimento dai loro libri inventariati. Per finire, Albani chiude Mirabiblia con un'appendice multipla che comprende inventari di libri inventati. È un libro miracoloso, che ci riporta ad Alessandria. Un vero inventario delle invenzioni. Una bibliorgia]